Carta oberta a Ferràn Monegal: Entrevista a lo puto Ramoncín

5 11 2009

Quina vergonya senyor Monegal, quin oprobi. Vergonya pel massatget que li va practicar a aquest element menyspreable, i a sobre fent-li publicitat del vinil que acaba de treure.

Això és publicitat oi?

Això és publicitat oi?

També paga cànon el vinil? Alerta! Molta canya al chumari, a la dels 21 dies i d’altres pardalets però al negre voltor aquest, sabó. Molt de sabó.

Surrealista, la veritat no me’n se avenir.

D’on treu vostè els invitats? Ramoncín, lo puto Ramoncín, que no fot res a la tele des de fa segles. Jurat d’OT? Però qué és això? Que em tornin els diners que ha costat portar el pàjaru aquest a casa nostra. Un dels personatges més repudiats del panorama cultural espanyol massatgeat pel mossegador oficial del regne. S’ha preguntat perqué li van fotre de pedrades? Qué creu que ha de fer un músic per que li facin fora d’un escenari a base de pedres, desafinar potser? Coneix bé la trajectòria de l’element que va ensabonar l’altre dia? Si ni tan sols gosava tallar els infumables monòlegs que li anava soltant, per favor!

Si ha estat una imposició des de dalt, permeti’m la observació que se l’han ben ficada, amb perdó. Sino, ja li val, Monegal: no ho entenc. He estat al seu programa com espectador i li ben asseguro que si m’arriba a tocar presenciar el massatge tailandés que li va practicar a aquest pollastre hauria perdut vosté un membre del públic als cinc minuts. La pitjor entrevista que he vist en molts anys de fidel seguidor.

Alerta!

Últim vinil de Ramoncín

Anuncios